Cap a l’administració de sistemes encara més automatitzada, de l’artesania al treball en sèrie

L’administració de sistemes IT, entesa com la instal·lació, configuració i manteniment de les infraestructures IT, sempre s’ha considerat una feina d’artesania, cada administrador/a de sistemes coneix les seves màquines, les seves instal·lacions i els seus “trucs” per fer les tasques diàries de gestió. Ells són els que coneixen les millors maneres de treure el profit de les “seves” infraestructures. Amb més de sis-cents equipaments diferents en explotació, més d’una trentena de sistemes operatius (amb deu o més versions vives del mateix) i mes de tres-cents programaris amb la seva pròpia configuració (com és el cas d’UPCnet), un equip d’administradors IT necessita tenir unes eines i metodologies que li permetin treballar de forma eficient. S’ha de treballar per l’equilibri entre el cost d’una administració artesana, i una qualitat; tan dolent pot ser un mal servei, com un servei d’hiperqualitat que produeixi un sobrecost.

Les actuals tecnologies de virtualització que moltes organitzacions han adoptat, els hi ha permès un creixement important en la implantació de nous serveis. Els temps d’entrega de servidors han sofert un decrement sorprenent, els costos de maquinari s’han agrupat i reduït. Ja no cal fer una comanda, que el proveïdor ho porti, muntar-ho al CPD, endollar els cables de xarxa, de corrent… tot és molt més ràpid i fàcil.

Amb aquest model de virtualització, el consum de recursos també és molt més eficient, amb el mateix maquinari, és possible tenir funcionant un número més gran d’equipaments. Podem ampliar de forma “immediata” la capacitat dels servidors virtuals segons els requeriments que tinguin en aquest moment i podem cobrir els pics de feina fent servir recursos que no s’estan fent servir en aquell moment… i, si encara necessitem recursos addicionals, sempre podem fer servir solucions CLOUD híbrid, que ens permeten contractar servidors virtuals per períodes definits de temps. També el “migrar se va acabar” ja que aquesta capa ens dóna una independència “absoluta” i una migració per obsolescència del maquinari o per impossibilitat d’ampliació, ha passat a l’oblit.

Però, no tot és tan senzill com sembla (ni “todo el monte es orégano”), el número de servidors s’incrementa, cal instalar-los, configurar-los, actualitzar-los i gestionar-los, i per això calen mans, peus i caps; i a això li hem d’afegir l’administració de la capa de virtualització. Calen eines i metodologies per poder fer tota aquesta feina d’un altra manera, optimitzant esforços, normalitzat procediments… es a dir, aprofitant la feina feta.

Com a primera eina per poder fer això, la capa de virtualització ens ofereix la possibilitat de realitzar maquetes de sistemes operatius. Podem instal·lar màquines de manera ràpida i segura, amb els requeriments bàsics que la nostra organització ens demana. Després, només cal ajustar el servidor amb les peculiaritats necessàries per a la seva explotació.

Un servei no és només un o més servidors instal·lats amb uns programaris, també és necessària la configuració de totes les seves aplicacions que estan repartides entre els components, com ara les bases de dades, els servidors d’aplicacions, els gestor d’alertes, els agents de còpies de seguretat i molts d’altres. Aquestes instal·lacions són lentes, costoses i requereixen un seguiment molt intensiu per complir tots els requeriments.

Davant de tot aquest conjunt de problemes, paranys i altres entrebancs, proposem  els procediments i les eines de gestió de l’automatizació de configuracions en tres punts:

  • Apostem per uns procediments estàndards de configuració de les infraestructures (tant de sistemes operatius, com d’aplicacions) comuns a tota l’organització en les què a partir d’un manual d’explotació únic, podem saber com configurar qualsevol sistema.
  • Fent una reducció de l’heterogenizació de els sistemes (sempre que sigui possible) i sempre amb certs criteris de seguretat (per allò de no posar tots els ous al mateix cistell) podrem maximitzar el coneixement dels mateixos guanyant efectivitat i reduint esforços.
  • Proposem la implantació de mecanismes, eines o solucions globals d’automatizació que ens permetin reduir els temps, i per tant, el cost d’instal·lació i manteniment de les infraestructures gestionades.

Els dos primers punts, entren dins de la lògica més comuna al funcionament d’un equip de treball, sigui de l’àmbit de les TIC o no, però la tercera, la implantació d’eines, és potser la més innovadora i la que hem que treballar amb l’objectiu d’automatitzar l’administració.
Dins d’aquest punt, proposem treballar amb aquestes dues vies:

Plantilles d’aplicacions

  • Construir i oferir  plantilles, o classes d’aplicacions; instal·lacions definides amb els requeriments de l’organització, i que un cop fetes es puguin instal·lar automàticament en qualsevol sistema operatiu dels definits a l’organització. Ha de ser tan fàcil com arrossegar i deixar anar, i tenir una instal·lació d’un postgres amb tots els seus paths definits, amb una base de dades i els seus usuaris de gestió creats.
  • Fent servir la Llibreria de Programari Definitiu (DSL) oficial de l’organització, no només  per acomplir amb les metodologies implantades (ITIL), sinó per obtenir els avantatges que això comporta (centralització de programari, reducció d’errors d’instal·lacions de programaris incorrectes, manca de documentació…).
  • Aquestes classes, s’han de poder actualitzar automàticament si per alguna raó hem de fer un canvi general a configuració definida, o cal aplicar un pedaç per algun tipus de vulnerabilitat.

Accions sobre grups de servidors
Hem de poder crear accions automatizades de forma ràpida que ens permetin fer processos sobre grups d’equips, i que facin que les actuacions repetitives és redueixin al màxim.

Tot això amb qualitat tant de les plantilles o classes, com de l’execució de les actuacions que garanteixi que els canvis es facin seguint el model que l’organització tingui implementada.

Si pensem en la analogia inicial del model d’artesania vs. cadena de producció, aquests paradigmes, són les metodologies de treball en cadena, i les eines, les cadenes de muntatge i robots de fabricació. Treballem perquè els robots instal·lin i gestionin de la forma més eficient els servidors, programaris i serveis implantats, però sense oblidar que la nostra feina serà la programació d’aquests “robots” perquè el seu treball sigui de la qualitat adequada (ni més ni menys).

A UPCnet hem començat aquesta “revolució” fa temps, l’adopció de tecnologies de virtualització fent servir VMWare o Xen ja és una realitat al nostre dia a dia. Hem apostat per servidors virtuals, hem treballat per a la creació de plantilles amb sistemes operatius pre-instal·lats i el temps i els costos d’instal·lació s’han reduït considerablement.

També hem donat el segon pas, i hem implantat PUPPET com a eina d’automatizació de configuracions, que després d’un any de pilotatge i d’esforços pels equips tant de projectes como d’explotació, enguany ja és una realitat.

Amb uns procediments clarament definits de les configuracions de programaris, com ara apache, tomcat o mysql, i d’eines d’administració i gestió, com nagios per monitoritzar, o legato networker per fer les còpies de seguretat, podem afirmar que treballem amb una automatizació de configuracións sòlida, que ens permet reduir el temps de posada en producció de serveis, i el temps necessari per administrar aquest sistemes.

Està clar que no tota la feina està feta, i com a qualsevol metodologia es requereixen unes tasques de revisió i d’actualització que mantinguin i millorin la qualitat de la mateixa per trobar aquest difícil equilibri entre la qualitat, l’eficacia i els costos… és a dir, l’eficiència.

Publicat dins de Cloud computing, Innovació, Programari Lliure, Projectes, UPCnet | Envia un comentari

Aportant valor a la formació corporativa

El passat 30 de Novembre, i de la mà de tres organitzacions de renom: Aqualogy, Asepeyo i Grifols, amb les quals estem treballant per aportar el màxim de valor a la seva formació corporativa, varem tenir la oportunitat de compartir aquestes experiències amb més de 40 Directius de Recursos Humans d’empreses rellevants.

http://www.upcnet.es/esdeveniments/formaciocorporativa/ .

Va ser un acte, càlid, i profitós, en el que a demés varem comptar amb la presència de l’ Albert Bosch, empresari i aventurer reconegut que a finals del 2011 va acabar en solitari i sense assistència la travessia al Pol Sud. Varem demanar a l’ Albert de fer una introducció a l’ acte tenint en compte que els Directius de Recursos Humans, sovint, quan mitjançant la Tecnologia volen millorar els seus processos de formació o de Gestió del coneixement, s’enfronten a autèntics reptes que també requereixen de lideratge, de compromís, de treball en equip, i sobretot de motivació pel projecte. Es el que l’ Albert Bosch sempre comenta: “L’objectiu és important, però és molt més important saber el per què d’ aquest objectiu”

Per a fomentar el debat, varem escollir aquestes tres experiències per la seva complementarietat: d’una banda Asepeyo que partia d’una posició molt sòlida en quant als continguts formatius dirigits al seu personal, madurant molt el procés intern organitzatiu per tal de que la formació al seu inici presencial, fos cada cop menys presencial mitjançant l’ús del E-learning. Un procés de creixement que va requerir a lo llarg del temps noves funcionalitats tecnològiques, sobretot en aspectes col·laboratius, donada la necessitat d’aplicar gradualment una formació per competències. Ara mateix, i segons la seva representant, Carolina Espuny, és el moment en el que Asepeyo es pot estar plantejant evolucionar aquest entorn de Gestió de la formació cap a un entorn que faciliti també la gestió del coneixement.

D’altra banda, la representant d’ Aqualogy, Maria Pi, va explicar la seva experiència, com a empresa que crea solucions innovadores, en l’aplicació de processos de gestió del coneixement dels seus col·laboradors, que varen decidir complementar per millorar també el seu procés de gestió de la formació, i per tant, un camí invers al que havia seguit el cas anterior d’ Asepeyo. Finalment, Grifols, empresa multinacional del sector “Healthcare”, i representada pel seu Vicepresident de Desenvolupament de Recursos Humans, Francesc Cartanyà, ens va explicar la importància de les plataformes de formació corporatives com a eines de transmissió de valors i d’unificació dels processos de formació per a corporacions multinacionals amb multitud de col·laboradors i seus arreu del món.

Va ser una jornada en la que al final varem obrir un intens debat amb la resta d’assistents, majoritàriament directius de recursos Humans, i en el que varem poder observar de que, en general, tot i que s’està parlant molt de la gestió del coneixement amb la possibilitat d’utilitzar eines com les xarxes socials, la realitat és que el nivell de maduresa en la majoria de les empreses, tant a nivell tecnològic, com a nivell organitzatiu, requereix encara una evolució important.

En aquest sentit, i per fer un símil en el món Universitari, sector que a UPCnet coneixem prou bé, podríem dir que els estudiants, col·lectiu natiu digital i habituat a utilitzar la Tecnologia i les xarxes socials en els processos de relació, comunicació i aprenentatge, ha influït notablement en que alguns professors a la pròpia Universitat, ja incorporin aquestes tecnologies a les plataformes d’ ensenyament i aprenentatge per a la formació dels seus estudiants. Des de el meu punt de vista, això acabarà succeint també a lo llarg del temps a les empreses degut a la incorporació als llocs de treball de persones que no concebran una altra manera de treballar i de relacionar-se. La missió de les empreses Tecnològiques, i amb un important repte per endavant, serà acompanyar a les empreses en aquest procés d’introducció de les eines personals i les xarxes socials amb els processos de gestió del coneixement integrats amb els sistemes d’informació corporatius de les empreses.

Un repte pel qual ja ens estem preparant a UPCnet.

 

Baptista Borrell

Director de Desenvolupament de Negoci a UPCnet

@Bbborrell

Publicat dins de e-Learning, Innovació, Recursos Humans | Envia un comentari

La visibilitat de la recerca

La necessitat de promoure la difusió de la recerca i la docència en el context actual de la societat de la informació, han propiciat la implementació de descriptors de la recerca que facilitin l’accés a la informació de recerca i docència generada pels investigadors i les institucions.

Els descriptors de recerca són eines clau per a impulsar la visibilitat de la recerca i la transferència de coneixement, portada  a terme pel personal docent i investigador, i facilitar la  millora dels mecanismes de suport al desenvolupament de l’activitat investigadora.

El producte DRAC (Descriptor de la Recerca i l’Activitat Acadèmica) desenvolupat per UPCnet  amb els objectius bàsics de millorar els serveis i processos de gestió de la informació de l’activitat del PDI (Personal Docent i Investigador)  i facilitar,  incrementar i potenciar visibilitat de la recerca,  permet:

  • Gestionar el currículum del professorat i personal investigador
  • Gestionar el catàleg dels grups de recerca i grups de recerca acreditats
  • Elaborar les memòries de les unitats bàsiques i dels grups de recerca
  • Calcular els punts per activitats de recerca
  • Fer difusió de l’activitat acadèmica i de recerca.

El disseny generalista de DRAC ha permès que institucions com la UIC (Universitat Internacional de Catalunya)   l’hagin pogut implantar  amb uns resultats molt positius tant a nivell intern de la pròpia organització aplicant polítiques internes de compromís de PDI, convocatòries internes, trams de recerca, contractació de personal, reconeixement a línies especials i grups de recerca, … com a nivell extern donant més visibilitat al que s’està fent a la Universitat,  potenciant  noves accions en l’àmbit de l’R+D+I i la cerca de  nous socis per fer més i millor recerca.

Segons la pròpia institució, els investigadors d’aquesta universitat són capaços de portar el nom de la UIC als mitjans de comunicació, a la societat i als àmbits més prestigiosos del saber. És una manera de contribuir al desenvolupament de la ciència, la tecnologia i a la millora de la qualitat de vida.” … “És essencial que la recerca de qualitat produïda a la UIC tingui la major projecció i visibilitat internacionals” … “Es tracta de donar més visibilitat al que s’està fent, de potenciar noves accions en l’àmbit de l’R+D+I i també de buscar nous socis per fer més i millor recerca”…

Aquests arguments justifiquen que la implantació de DRAC a la UIC sigui una de les línies estratègiques corporatives dins l’àmbit de la recerca de la Universitat.

 

Publicat dins de Educació | Etiquetat com a , , | 3s comentaris