Llicències o persones?

S’ha escrit molt sobre anàlisi de costos i retorns d’inversions (ROIs) de projectes desenvolupats en programari lliure, comparant-los amb desenvolupaments recolzats en solucions privatives. Per tant, la meva voluntat no és la d’incidir en aquest tema, sinó que és la de compartir amb vosaltres el que he viscut en primera persona.

Fa prop de vuit anys que a UPCnet vam apostar pel programari lliure, defugint de postures extremes. Hem executat molts projectes sota aquesta filosofia: des de migracions d’entorns de treball fins a aplicacions crítiques com ara solucions d’eLearning, passant per solucions de gestió empresarial (ERPs), sistemes de telefonia i de comunicacions unificades, solucions per gestionar processos electorals o de votació electrònica, solucions per realitzar tràmits on-line entre ciutadans i administració local, o entorns web de màxima rellevància, etc.

Una de les meves responsabilitats com a Director General és la de gestionar, entre d’altres, el compte de resultats (P&L) de la companyia, i per tant, la de gestionar eficientment els pressupostos. Ara mateix m’atreviria a dir que ho haig de fer en una situació d’absoluta incertesa.

Ja fa uns anys que tenia al cap una visió; abans de la crisi que ens envolta, en temps de bonança, on estàvem envoltats de projectes complexos, de pressió per entregar-los l’abans possible, on havíem de córrer, prendre decisions ràpides … Aquesta visió és precisament la que tractaré de compartir amb tots vosaltres en aquest article. Estàvem davant nous projectes que donarien peu, segur, a increments de costos posteriors dels manteniments. M’atreveixo a definir que, en el nostre cas, els costos de manteniments dels sistemes desenvolupats, a part del maquinari, estan fortament apalancats en dos grans àmbits: el manteniment de llicències per una banda i d’altre banda els costos associats a les persones que realitzen el manteniment.

Els nous projectes, pels quals sí aconseguíem finançament, els podíem afrontar, simplificant-ho molt, sota dues estratègies diferents: la primera, apostant per solucions basades en llicències de dret d’ús i realitzant els projectes al voltant de dita tecnologia; la segona, aprofitant solucions basades en programari lliure i recolzant-nos en desenvolupar el coneixement i en definitiva les persones. En aquell moment frenètic, el “fàcil” i “ràpid” semblava, per a molts dels tècnics i fins i tot clients, optar per la primera alternativa; però jo estava amoïnat i em preocupava ja llavors pensar en què passaria quan arribessin les èpoques de “vaques magres”. La meva visió era en que, arribat aquell hipotètic cas, els manteniments dels sistemes d’informació, repeteixo, apalancats fonamentalment en costos de llicències i en costos de persones, tindrien serioses pressions per tal de no incrementar-se i fins i tot per reduir-se, tractant de tornar a xifres d’anys anteriors. En aquest escenari, seguir apostant en el moment de bonança per anar fent créixer els costos de manteniment de llicències, aniria en detriment dels altres costos o sigui els de personal que, per tal de mantenir la xifra global de manteniment, no hi hauria més remei que disminuir. Els meus col·laboradors ja m’havien sentit dir llavors: “prefereixo apostar per les persones, per desenvolupar el seu coneixement, que apostar per incrementar les partides de manteniment de llicències. Doncs en el futur, si ara fem créixer els costos de llicència, després no hi haurà manera de reduir-les”.

Aquella visió, malauradament ha esdevingut una realitat. I ara és quan m’he adonat de l’encertat que aquesta postura va ser. I ho dic amb tota la humilitat possible, només comparteixo la meva experiència. Una experiència d’apostar per impulsar el programari lliure, sense postures extremistes, tot el contrari, buscant la convivència normal amb el programari privatiu.

Estic en condicions d’afirmar que el cost d’oportunitat de les llicències, és a dir, el cost d’escollir una alternativa a incrementar excessivament els manteniments de llicències, l’he dedicat a “nòmines”, per tant, a desenvolupar persones i a desenvolupar el coneixement local.

Carlos Balot Toldrà
Director General UPCnet
Vicepresident CatPL