En el seu pas per aquest món, Steve Jobs ens ha deixat moltes coses i, sens dubte, l’empremta de les seves creacions romandrà amb nosaltres durant molt de temps. No obstant això, una de les coses que s’ha portat amb si mateix en morir és la veritable història de la poma mossegada que, des de l’any de la seva fundació, constitueix el logotip d’Apple.
Des de fa molt de temps, circulen diverses teories sobre aquest tema, així que avui he pensat que era bon moment per recordar les 5 que em semblen més interessants.
#1. El símbol del coneixement
La suposada poma d’Adam i Eva (que, com ja vaig explicar en l’article 6 mentides sobre la fruita, no era una poma) és habitualment considerada un símbol del coneixement. Segons el relat bíblic, el fruit provenia de l’arbre de la ciència del bé i del mal i Eva, al provar-ho, va pensar que l’ajudaria a aconseguir la saviesa.
D’altra banda, l’episodi de la poma que va caure sobre el cap d’Isaac Newton és també un succés que s’associa amb freqüència a l’adquisició de coneixements i no cal oblidar que en el primer logotip de Apple (creat per Ronald Wayne) apareix la imatge de Newton sota una pomera.
#2. La fruita preferida de Steve & Steve
Es diu que la fruita preferida dels dos cofundadors d’Apple de nom Steve, Jobs i Wozniak, era la poma i, més concretament, tenien predilecció per les de la classe Macintosh. De fet, el pare adoptiu de Jobs era agricultor i entre altres coses, es dedicava a la venda de pomes.
#3. Una mossegada = 8 bits
Una altra teoria explica que la part més important del logo és la mossegada (byte, en anglès), que representa la unitat bàsica d’emmagatzematge d’informació.
#4. El segell dels Beatles
Steve Jobs sempre va reconèixer que el seu grup musical favorit eren els Beatles. Des de 1968, el segell discogràfic del grup, Apple Records, va imprimir en els singles i àlbums de la companyia una poma sencera a la cara A i una poma partida a la cara B.
La veritat és que, encara que aquesta història no tingui res a veure amb la creació d’Apple, aquesta coincidència de marques ha provocat que els advocats de les dues empreses (Apple Records i Apple Computer) hagin estat entretinguts durant molts anys…
#5. Alan Turing
La més bonica d’aquestes històries relata que el logo d’Apple ret homenatge a la memòria d’Alan Turing. Aquest matemàtic anglès, que va viure a la primera meitat del segle XX, és considerat el pare de la informàtica moderna. Durant la Segona Guerra Mundial, va dissenyar el sistema que va permetre trencar els codis d’encriptació de la màquina Enigma, que és la que utilitzaven els nazis per codificar els seus missatges. D’aquesta manera, els aliats van poder anticipar-se als moviments de Hitler i, probablement, acabar la guerra molt més ràpid.
El 1952 Turing va ser acusat d’un delicte d’homosexualitat. Després del procés, se li va plantejar l’opció d’anar a la presó o rebre un tractament hormonal. Va escollir la segona opció i, després de dos anys de patir importants efectes secundaris, es va suïcidar.
Per acabar amb la seva vida, Alan Turing va enverinar una poma amb cianur i va menjar un tros.
Però… és encertada alguna d’aquestes teories?
Doncs probablement no… En una entrevista recent, Rob Janoff, el dissenyador original del logo, ha manifestat que creu que tot això són llegendes urbanes. El motiu pel qual hi ha una mossegada a la poma és per un problema d’escala. La veritat és que la poma sense la mossegada, en mides petites, sembla una cirera.
A mi, personalment m’agradaria que la vinculació amb la figura d’Alan Turing no fos casual. De fet, mentre em documentava una mica per escriure aquest article, he descobert un element més que es pot afegir a la teoria. Resulta que Alan Turing va dedicar els dos últims anys de la seva vida a estudiar la filotaxis de Fibonacci (ie la presència dels nombres de Fibonacci en les estructures vegetals) i, tal com es pot comprovar en la següent imatge, aquesta seqüència també és força present en l’estructura del logo d’Apple.
Steve Jobs mai va arribar a explicar si alguna d’aquestes històries s’acosta a la motivació real que va existir en la creació de la seva marca. Al cap i a la fi, fidel als seus principis, devia pensar que no és convenient deixar que la mundana realitat faci malbé una bonica història.
