Col·laboració 3G & 4G: el present i el futur

Col·laboració 1G

L’any 1961, en una demostració realitzada al MIT, diversos usuaris es van connectar des de terminals remots a una computadora IBM 7094 amb la finalitat de desar arxius al disc. Aquesta nova funcionalitat va facilitar la comunicació entre ells i va derivar, quatre anys més tard, en el que avui coneixem com correu electrònic.

Acabaven de néixer les eines de col·laboració de primera generació.

Tant les unitats de disc en xarxa com el correu electrònic encara són fonamentals en els escenaris de col·laboració de l’actualitat. D’altra banda, uns altres sistemes d’aquella generació que van aparèixer als anys 70 i 80, com els BBS o els canals IRC, s’han deixat de fer servir o estan deixant pas a nous sistemes més evolucionats.

Principalment, el que van aconseguir aquestes eines va ser facilitar el contacte i la comunicació per mitjans electrònics entre persones conegudes, però veritablement el treball es continuava desenvolupant de manera individual i asíncrona.

1G. Jo et comunico. Tu em comuniques.

Col·laboració 2G

Als anys 90, els creadors de sistemes de col·laboració es van centrar en facilitar l’accés simultani als continguts i van començar a sorgir un altre tipus d’eines orientades a compartir.

Algunes de elles permetien la col·laboració “en directe” (i.e. síncrona), com per exemple la missatgeria instantània o les videoconferències web. Unes altres, com per exemple Lotus Notes i més tard Microsoft Exchange, van popularitzar el terme groupware, facilitant que els membres d’una organització o equip poguessin compartir documents, calendaris, tasques, etc. i accedir a tots aquests continguts des de diferents llocs i dispositius.

Totes aquestes eines constitueixen el que avui anomenem col·laboració de segona generació.

2G. Nosaltres compartim informació.

Col·laboració 3G

Quan molts dels sistemes tractats fins ara van començar a crèixer, van esdevenir grans magatzems d’informació no estructurada incapaços d’oferir als usuaris la informació que necessitaven.

De fet, malgrat que està expressat en temps passat, aquesta és exactament la situació en la que es troben avui la majoria de les organitzacions. Per aquest motiu, i aprenent de l’èxit del Web 2.0, s’estan estenent en moltes empreses els sistemes de col·laboració de tercera generació, també coneguts pels noms de social software, enterprise collaboration software, Enterprise 2.0 o unified collaboration (encara que aquest darrer terme te encara masses “pretendents”).

Aquestes solucions integren blogs, microblogs, wikis, aplicacions socials, activity streams, etc. en un mateix espai i es centren totalment en l’usuari, en lloc de fer-ho en el contingut. El seu objectiu va més enllà de compartir. Es tracta de connectar.

Tal com expliquen alguns dels fabricants (e.g. Jive, Socialtext, Cyn.in, etc.), aquests nous sistemes interconnecten a les persones d’una organització amb el seu coneixement col·lectiu, aconseguint persones millor informades, més productives i més satisfetes amb el seu treball.

3G. L’objectiu és connectar (persones, contingut i aplicacions).

Òbviament, per tal d’aconseguir tot això no és suficient amb instal·lar un nou programari. Un 80% del repte radica en aconseguir que les persones intueixin aquests beneficis potencials i per superar-lo acostuma a ser necessari un canvi de clima (i.e. rols, processos, mètriques, etc.) que, sens dubte, serà mereixedor d’un altre article.

Col·laboració 4G

I què vindrà després?

Des del meu punt de vista, les eines socials actuals encerten a l’oferir-me la informació en temps real i en el context que jo vull, ja sigui professional o personal. Hem passat de navegar per un oceà d’informació en mig d’una tempesta a navegar per uns quants rius que flueixen ràpidament i en la direcció que m’interessa.

De totes maneres, encara segueixen sense resoldre un dels principals problemes que ja teníem abans: la infoxicació. Continuem tenint masses fonts d’informació i és massa costós mantenir-se connectat a totes elles. Els rius són massa cabalosos.

Per aquest motiu, la col·laboració de quarta generació haurà d’estar orientada cap a l’agregació de fonts.

La nova generació, al contrari del succeït a les anteriors, no afegirà noves eines o noves formes de col·laborar. Es centrarà en oferir a l’usuari un accés agregat a tot el cabal d’informació que desitja rebre. Unificarà en un únic tauler de control (dashboard) totes les seves eines i permetrà que pugui personalitzar al seu gust tant l’aspecte com la rellevància dels diferents elements en cada moment.

Tots els afluents desembocaran en un únic riu i cada usuari podrà prendre les seves pròpies decisions sobre el cabal que ha de portar.

Per descomptat, la usabilitat i l’accessibilitat des de múltiples dispositius seran, una vegada més, les claus de l’èxit.

4G. Un dashboard universal amb les meves eines de col·laboració,
les meves aplicacions corporatives i els meus serveis socials.