L’any 2012 està sent un any dur, els treballadors i els directius de les empreses tenim elements objectius per donar-ne fe. Ara bé, si davant aquesta obvia predicció del 2012 adoptem polítiques d’ajornament de plans o accions estratègiques que en moments anteriors enteníem eren clau pel desenvolupament empresarial, el que estarem fent és perdre encara més potencial i ser menys competitius en el futur. No es tracta de ser imprudents i tancar els ulls com si la situació no fos complicada, però hem de tenir enginy i ser valents per cercar altres vies que ens permetin seguir amb els nostres plans de desenvolupament de negoci. Aquestes noves vies, que explicaré a continuació, exigeixen pensar “en obert” i donen lloc a una nova figura empresarial, que jo anomeno “Open Business Development Manager”.
La primera via parteix dels actius, coneixement i reconeixement que tenim a Catalunya dels nostres centres de recerca i universitats. Aquest és un actiu que clarament hem de capitalitzar. Especialment en situacions com l’actual, en què les pròpies universitats estan totalment afectades per l’endeutament públic i han d’aplicar mesures dràstiques de reducció pressupostària, és moment de pensar, no només en reducció de la despesa, sinó en generar més ingressos a través de plans estratègics de desenvolupament de negoci, com ara la col·laboració amb projectes innovadors d’envergadura amb l’ empresa privada. Aquesta és una de les claus pel creixement del sector tecnològic del país, per reforçar la universitat i fer més competitiva l’empresa. Aquest repte, però, no és fàcil, doncs la cultura de la universitat i les seves necessitats fins a dia d’avui no han precisat de l’empresa, ni l’empresa ha cregut tampoc en aquests tipus de col·laboracions d’una forma genèrica. És tasca dels directius de les empreses i els directius de les universitats establir les bases perquè aquests àmbits de col·laboració siguin possibles, i malgrat que no és tasca fàcil, hem de perseguir aquest objectiu amb projectes de col·laboració específics que reforcin la competitivitat de les empreses del nostre país aflorant el coneixement generat des de la Universitat.
La segona via és la necessitat de pensar en gran i treballar en grans projectes en l’àmbit internacional. Hem d’estar preparats per cercar i establir aliances estratègiques tant amb empreses d’àmbit local com internacionals, i aprofitar les inversions estrangeres del sector tecnològic per part d’algunes companyies a Catalunya. Hem de servir-nos de l’embranzida d’algunes àrees concretes com ara les smart cities, els serveis intel·ligents al ciutadà, el desenvolupament de tecnologia per a la mobilitat i les aplicacions mòbils, tenint en compte que Barcelona ha estat anomenada recentment capital mundial del mòbil. Aquests projectes i d’altres que poden venir (Catalunya com a pol logístic del sud d’Europa per exemple), fan que els directius de les companyies haguem de pensar a preparar les nostres empreses per a aquesta nova etapa, pensant en gran, en l’àmbit internacional. Hem de pensar a establir aliances i, si cal, promoure les unions temporals d’empreses per tal de tenir més capacitat per abordar grans projectes.
La tercera via és l’aprofitament de l’emprenedoria. Puc donar fe que, a més de les empreses mitjanes o grans, el nostre país ha estat i serà sempre un teixit de petita empresa. Tenim capacitat emprenedora i productes de valor, però sovint no trobem la manera de capitalitzar-la internacionalment o amb grans projectes. Amb freqüència les grans o mitjanes empreses de l’estat espanyol han estat reticents -o no han estat orientades- a incorporar als seus plans de desenvolupament de negoci aliances amb empreses més petites, tot i que aquestes tinguessin uns actius amb un alt potencial d’explotació i comercialització alineat amb els productes i serveis de les empreses més grans. En la situació actual els emprenedors necessiten noves vies de comercialització i expansió; i amb la mateixa intensitat les empreses necessitem complementar la nostra proposta amb nous productes de valor. Ens trobem a un entorn favorable per establir aquestes aliances, o bé participació o integració de petites empreses a estructures empresarials d’una altra dimensió.
Per aquest motiu, de la mateixa manera que les noves tendències parlen d’open source, open data, o open innovation, ara mateix l’ecosistema en què ens hem de moure els directius de les empreses és el que jo anomeno la nova funció de l’“Open Business Development Manager”. Es tracta d’un desenvolupament de negoci obert a pensar en tot allò que ens aporti valor: les universitats, els centres de recerca, els emprenedors i les aliances, tant amb empreses locals complementàries com amb empreses multinacionals que inverteixen al nostre país.
Aquest canvi de paradigma ens exigirà a moure’ns en un nou entorn pel que hem d’estar preparats i pel que haurem de desenvolupar noves habilitats sens dubte.
Baptista Borrell Borrell
Director de desenvolupament de negoci UPCnet








