El Open Business Development Manager

L’any 2012 està sent un any dur, els treballadors i els directius de les empreses tenim elements objectius per donar-ne fe. Ara bé, si davant aquesta obvia predicció del 2012 adoptem polítiques d’ajornament de plans o accions estratègiques que en moments anteriors enteníem eren clau pel desenvolupament empresarial, el que estarem fent és perdre encara més potencial i ser menys competitius en el futur. No es tracta de ser imprudents i tancar els ulls com si la situació no fos complicada, però hem de tenir enginy i ser valents per cercar altres vies que ens permetin seguir amb els nostres plans de desenvolupament de negoci. Aquestes noves vies, que explicaré a continuació, exigeixen pensar “en obert” i donen lloc a una nova figura empresarial, que jo anomeno “Open Business Development Manager”.

La primera via parteix dels actius, coneixement i reconeixement que tenim a Catalunya dels nostres centres de recerca i universitats. Aquest és un actiu que clarament hem de capitalitzar. Especialment en situacions com l’actual, en què les pròpies universitats estan totalment afectades per l’endeutament públic i han d’aplicar mesures dràstiques de reducció pressupostària, és moment de pensar, no només en reducció de la despesa, sinó en generar més ingressos a través de plans estratègics de desenvolupament de negoci, com ara la col·laboració amb projectes innovadors d’envergadura amb l’ empresa privada. Aquesta és una de les claus pel creixement del sector tecnològic del país, per reforçar la universitat i fer més competitiva l’empresa. Aquest repte, però, no és fàcil, doncs la cultura de la universitat i les seves necessitats fins a dia d’avui no han precisat de l’empresa, ni l’empresa ha cregut tampoc en aquests tipus de col·laboracions d’una forma genèrica. És tasca dels directius de les empreses i els directius de les universitats establir les bases perquè aquests àmbits de col·laboració siguin possibles, i malgrat que no és tasca fàcil, hem de perseguir aquest objectiu amb projectes de col·laboració específics que reforcin la competitivitat de les empreses del nostre país aflorant el coneixement generat des de la Universitat.

La segona via és la necessitat de pensar en gran i treballar en grans projectes en l’àmbit internacional. Hem d’estar preparats per cercar i establir aliances estratègiques tant amb empreses d’àmbit local com internacionals, i aprofitar les inversions estrangeres del sector tecnològic per part d’algunes companyies a Catalunya. Hem de servir-nos de l’embranzida d’algunes àrees concretes com ara les smart cities, els serveis intel·ligents al ciutadà, el desenvolupament de tecnologia per a la mobilitat i les aplicacions mòbils, tenint en compte que Barcelona ha estat anomenada recentment capital mundial del mòbil. Aquests projectes i d’altres que poden venir (Catalunya com a pol logístic del sud d’Europa per exemple), fan que els directius de les companyies haguem de pensar a preparar les nostres empreses per a aquesta nova etapa, pensant en gran, en l’àmbit internacional. Hem de pensar a establir aliances i, si cal, promoure les unions temporals d’empreses per tal de tenir més capacitat per abordar grans projectes.

La tercera via és l’aprofitament de l’emprenedoria. Puc donar fe que, a més de les empreses mitjanes o grans, el nostre país ha estat i serà sempre un teixit de petita empresa. Tenim capacitat emprenedora i productes de valor, però sovint no trobem la manera de capitalitzar-la internacionalment o amb grans projectes. Amb freqüència les grans o mitjanes empreses de l’estat espanyol han estat reticents -o no han estat orientades- a incorporar als seus plans de desenvolupament de negoci aliances amb empreses més petites, tot i que aquestes tinguessin uns actius amb un alt potencial d’explotació i comercialització alineat amb els productes i serveis de les empreses més grans. En la situació actual els emprenedors necessiten noves vies de comercialització i expansió; i amb la mateixa intensitat les empreses necessitem complementar la nostra proposta amb nous productes de valor. Ens trobem a un entorn favorable per establir aquestes aliances, o bé participació o integració de petites empreses a estructures empresarials d’una altra dimensió.

Per aquest motiu, de la mateixa manera que les noves tendències parlen d’open source, open data, o open innovation, ara mateix l’ecosistema en què ens hem de moure els directius de les empreses és el que jo anomeno la nova funció de l’“Open Business Development Manager”. Es tracta d’un desenvolupament de negoci obert a pensar en tot allò que ens aporti valor: les universitats, els centres de recerca, els emprenedors i les aliances, tant amb empreses locals complementàries com amb empreses multinacionals que inverteixen al nostre país.

Aquest canvi de paradigma ens exigirà a moure’ns en un nou entorn pel que hem d’estar preparats i pel que haurem de desenvolupar noves habilitats sens dubte.

Baptista Borrell Borrell
Director de desenvolupament de negoci UPCnet

Publicat dins de Innovació | Envia un comentari

Presentem Arts combinatòries al WorldPloneDay 2012

El proper 25 d’abril, la Fundació Antoni Tàpies i UPCnet farem una presentació introductòria de la plataforma web Arts combinatòries (Lloc d’educació, exposició i recerca) que, a partir d’aquest estiu, posarà a disposició dels visitants el fons documental de la Fundació. L’objectiu de la institució és preservar i difondre els documents i materials rellevants del museu, així com els recursos educatius, per facilitar, al mateix temps, la recerca i l’experimentació al voltant de l’art contemporani i de l’obra d’Antoni Tàpies.

Arts combinatòries és una plataforma de treball col·lectiu i de relació amb els visitants, investigadors i col·laboradors de la Fundació que permet compartir, divulgar i actualitzar els continguts que el museu ha generat en l’exercici de les seves funcions i activitats des dels seus inicis. Arts combinatòries és també un projecte de referència pel que fa al desenvolupament de plataformes digitals d’accés a continguts culturals a partir de processos de participació directa dels visitants.

La presentació estarà centrada en l’ús de la tecnologia de gestió de continguts Plone, ja que es realitza en el marc de l’esdeveniment World Plone Day, que cada 25 d’abril es cel·lebra a diverses ciutats del món amb xerrades i presentacions sobre casos d’èxit que fan servir la tecnologia Plone. Aquest any 2012, l’esdeveniment de Barcelona es realitzarà a la Fundació Antoni Tàpies amb l’organització de Iskra.cat i la col·laboració d’UPCnet.

Per a més informació: http://worldploneday.cat

Barcelona WorldPloneDay 2012

Publicat dins de e-Knowledge | Etiquetat com a , , | Envia un comentari

D’”apagafocs” a personal TIC amb ITIL

La realitat del dia a dia de molts departaments TIC s’assembla força a sobreviure a l’intricada selva o a anar apagant els focs que sorgeixen aquí o allà.

A la selva hi ha molts imprevistos i perills, cal fer molt esforç per desbrossar el camí a fer o per poder-nos comunicar, i a més, enmig de tots els arbres, no veiem ben bé on ens porta el camí que seguim o si ens estem desviant de la direcció triada.

Per altra banda, els bombers treballen en la prevenció d’incendis, es preparen per atendre’ls, estan ben organitzats quan es produeixen, però a les àrees TIC correm el risc de no emular tot això, quedar-nos amb anar apagant els focs que es presenten i fer-ho de forma desorganitzada: sempre corrent d’un lloc a l’altre, a vegades amb pocs recursos o mal repartits per atendre focs simultanis, i sense un destí on arribar més que evitar que es cremin grans espais.

Tots hi trobarem el paral·lelisme a la vida real en un entorn de serveis TIC:
- tenim imprevistos i urgències, focs que cal apagar abans no s’estenguin,
- tenim perills o riscos: com caigudes de servei, o excedir la data límit d’entrega d’un projecte,
- la comunicació amb altres departaments és complicada i a vegades no ens entenem,
- i a més tenim, o hauríem de tenir, uns objectius, una línia a seguir, una planificació TIC.

Si no treballem de forma organitzada, deixem de ser personal TIC i fem d’”apagafocs”: no gestionem bé els imprevistos i les urgències, no preveiem els perills i riscos dels serveis i projectes que desenvolupem, i som incapaços de disposar d’informació per valorar on hem de dedicar més recursos i si anem en la direcció correcta.

Aquests problemes organitzatius i de manca de metodologia impacten tant en grans institucions com en petites organitzacions. Ho hem constatat amb la nostra experiència: hem realitzat aquesta tasca d’ordenació en diferents departaments TIC que ens han contractat la prestació dels serveis TIC o la seva coordinació.

En tot això ens pot ajudar ITIL. Es tracta d’un conjunt de bones pràctiques per a la prestació de serveis TIC de qualitat, basades en l’experiència en el món real d’un ampli conjunt d’organitzacions i empreses, i en contínua evolució. Aquestes bones pràctiques es defineixen de forma genèrica, per tal que es puguin adoptar en cada cas concret adaptant-les als requeriments de l’ organització.

L’objectiu general de les bones pràctiques d’ITIL és assegurar que les necessitats de negoci de l’organització estan suportades per uns serveis TIC d’alta qualitat, efectius en cost i amb valor afegit. Es tracta d’alinear la visió de negoci amb la gestió del servei, usant adientment les eines de la tecnologia: es passa el focus cap al negoci, entès com el servei al client.

Mirant la vessant pràctica de la nostra aplicació d’ITIL en diferents departaments TIC, podem destacar els següents punts:

  • El treball basat en processos aporta un apropament sistemàtic, orientat a resultats i pensant en els serveis finals al client. És transversal a l’organització, identifica responsabilitats i es pot mesurar, permetent la millora contínua. Es defineix un mapa de processos del departament TIC, cada un amb la seva descripció, activitats i diagrama de flux, i uns indicadors dels processos que ens permetran establir futures accions de millora.
  • Cal definir el catàleg de serveis que ofereix l’àrea TIC. Aquest document, fonamental per a l’organització del departament, és el que descriu tots els serveis que ofereix, amb la seva descripció i característiques: clients i usuaris, dimensionament, nivells de servei compromesos (SLA), horaris i vies de contacte, entre d’altres, podent incloure fins i tot la relació de peticions que es poden rebre, autoritzacions necessàries per a cursar-les, etc.
  • ITIL remarca la importància de disposar d’eines de suport per als diferents processos, integrades al màxim i amb automatitzacions sempre que sigui possible, per al treball del dia a dia i l’obtenció d’informació de gestió que ens permetrà conèixer l’estat dels serveis, la qualitat amb què es presten, controlar-ne el cost, etc. Es fa necessari realitzar el control dels Serveis TIC mitjançant la definició i seguiment mensual d’indicadors de servei (de disponibilitat, de dimensionament, de qualitat), amb uns valors de referència i marcant la tendència respecte l’anterior valor per detectar ràpidament desviacions.
  • Disposar d’eines de gestió és bàsic -tiqueting, CMDB, etc.-, doncs ens permetrà enregistrar el que fem (el departament TIC deixa de ser una “caixa negra” per a l’organització), prioritzar-ho, gestionar els recursos, aprofitar informació per properes tasques similars, obtenir indicadors (per servei, per procés, de dedicació, etc.), generar documentació de treball per aquelles tasques que ho requereixin, …
  • Amb la informació dels tiquets i els indicadors, sabrem on dedicar esforços per reduir dedicació i demandes, per exemple, es veurà si és millor automatitzar certes tasques, o bé elaborar documents explicatius per als usuaris evitant així nous tiquets.
  • Hem d’ordenar el treball amb els proveïdors de serveis que puguem tenir: ha de quedar ben establert el camp d’acció de cada un i com interactuar, per evitar problemes davant els canvis en els serveis produïts per qualsevol de les dues parts.
  • Finalment, last but not least, un puntal que ITIL assenyala directament és la importància de la comunicació, doncs si no es dóna de forma bidireccional, constituirà un problema difícil de salvar. És imprescindible comunicar-nos adequadament amb la resta de departaments: els serveis TIC són a l’empresa o institució per atendre les seves necessitats, i la informàtica no ha de ser una barrera sinó un aliat en el seu dia a dia. Tots han de conèixer els serveis que s’ofereixen, com es donen i com s’usen.

Si posem aquesta nova forma de treballar en funcionament, veurem com es redueixen els focs no previstos; a més, els que es produeixin, els sabrem gestionar més eficaç i eficientment amb les noves eines de que disposarem, i d’ells en traurem noves ensenyances per continuar millorant.

Publicat dins de Clients, Gestió empresa | Etiquetat com a , | Envia un comentari